New layer New layer New layer

Pessebre del CEG

Nadal, tot i que en el món occidental és una festa d’origen religiós que se celebra el 25 de desembre, l’origen d’aquesta celebració prové del món pagà, ja que coincideix amb el solstici d’hivern en què el dia comença a allargar-se de nou. Cada país té les seves pròpies tradicions que de vegades tenen un gran contingut religiós i d’altres representen el culte a la natura.

El costum de representar el naixement de Jesús durant el temps nadalenc, de reproduir-lo escènicament a través de personatges vius o de figures plàstiques, és una tradició molt arrelada a Catalunya. A més, el pessebre català té una figura pròpia, el caganer, amb un origen que es remunta al segle XVIII.

El 13 de desembre és Santa Llúcia, preludi de les festes de Nadal i que  comença la Fira de Santa Llúcia. Arreu del país s’organitzen fires on es posen a la venda els arbres de Nadal, les figuretes del Pessebre i tota l’ornamentació de les festes nadalenques.

És també per aquestes dates que es comencen a fer els pessebres. Des del CEG cada any s’escull un indret de Catalunya per portar-hi el nostre pessebre. Normalment es tria algún turó, algún cim o alguna ermita. D’aquesta manera tots els caminants que passen per allí poden deixar-hi unes paraules escrites en un petit llibret que es deixa dins del pessebre.

D’altra banda també fem un pessebre a la Seu del CEG. És gràcies a socis voluntaris que ha pogut ser possible mantenir aquesta tradició durant molts anys. Aquest pessebre es pot visitar durant les festes nadalenques i fins la Candelera, data en la qual també es retira el pessebre que s’ha dut fins algun racó del nostre territori.

La tradició mana que per la Candelera es retiri el pessebre, donant per finalitzat el cicle de Nadal. Però, avui la majoria de gent desmunta el pessebre quan acaben les festes nadalenques. La Candelera és la festa que quaranta dies després de Nadal, el dia 2 de febrer. Aquesta festa, que procedeix d’antics rituals romans i va ser introduïda a la litúrgia cristiana l’any 496. La paraula Candelera, com ja sabem, ve de la paraula candela, ja que aquest dia és mantenien totes les candeles enceses. La gent les portava a les esglésies per combatre els esperits malignes i assegurar la collita de l’estiu següent. «Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu». Aquesta dita ve del fet que el dia de la Candelera, és just el punt mig de l’hivern. Segons el dia que faci per la Candelera, sabrem quin temps farà. Si plou, gaudirem d’una temperatura primaveral. En canvi, si fa sol, no amaguem els abrics, perquè encara farà fred fins que no s’acabi l’estació.

Els romans celebraven la festa de la llum, en honor a la primavera que s’acosta. Encara avui, es reparteixen, a les esglésies, petites espelmes per a la celebració.