El 14 de febrer de 2020 vam poder gaudir a la Seu del CEG una projecció molt especial.
Des del CEG ens agradaria compartir aquesta petita introducció d’en Josep Castells la qual fa referència a l’expedició duta a terme fa quaranta anys.
Aquesta presentació parla, entre altres aspectes, del valor de l’amistat, l’esforç i altres. Des de la Junta del CEG aprofitem per agrair la col·laboració de tots els socis i sòcies que fan possible poder gaudir de tots aquests moments:“Gràcies Lluís per la teva presentació, tan en Josep Lluís com jo mateix estem gratament sorpresos de veure la sala tan plena, i per l’interès generat per la projecció de l’Expedició Andes 80 de l’AEG, no ho oblideu, expedició pensada i realitzada ara fa 40 anys. És a dir que, com una capsula del temps, ens veureu 40 anys més joves, amb uns quants quilos de menys i alguns amb més cabell, no es el meu cas, que sembla que en tinc avui tant o més que aleshores.
En primer lloc, tots dos, és a dir, els expedicionaris garriguencs i ja aleshores membres del CEG, volem agrair l’oportunitat que ens ha donat el CEG de recuperar del calaix dels records aquest audio-visual i posar-lo de nou en l’actualitat, ara que fa 40 anys de la seva estrena, i fer-ho aquí a la Garriga, davant de companys i amics. I aquest agraïment el volem personalitzar en el Lluís Guasch, que ens va fer la proposta en nom del Centre, i en la Mònica Pou, que avui presideix l’entitat, i evidentment el fem extensiu a totes les persones del Centre que hi hagin intervingut.
També volem agrair ben efusivament als expedicionaris de Granollers, amb qui vam compartir aquelles jornades inoblidables de l’expedició, i que avui han pogut ser aquí. Amb alguns hem anat mantenint contacte al llarg dels anys, amb altres no se ni el temps que feia que no ens veiem. I això ha estat una auténtica sorpresa. Gràcies també a tots els que heu fet possible aquest retrobament. I finalment un agraïment a tots vosaltres, la gent del Centre, companys i amics que ens heu volgut acompanyar en aquesta trobada emotiva, amical, nostàlgica i kumbaià, ara que aquest terme està tant denotat, nosaltres el volem reivindicar. Vull esmentar singularment els amics més propers, els autèntics, aquells que quan els necessites sempre hi són, i avui també són aquí.
Quan preparava aquesta presentació em va semblar que el més adient i el més honest era explicar en paraules d’aleshores , amb quina mentalitat vam afrontar l’expedició, sense les influències tergiversadores que donen el pas dels anys. Vaig rellegir les memòries editades aleshores, tant la prèvia com la post expedició, i el que més em va sorprendre es que parlaven de valors, que són els pilars que aguanten quan tot trontolla. Es parlava d’il·lusió, d’esforç, d’esperança, de sacrifici, d’amistat, alegria desbordada en assolir el cim, i sempre present el record de la nostra gent, com podeu comprovar.
“ Fa un any que ens vam adreçar a vosaltres, amics. Aleshores us parlàvem d’un projecte, de la il·lusió, de l’esperança. Ara us parlem de fets acomplerts. Ha estat un any de reunions, de sortides a muntanya, de tardes d’entrenament, de xerrades, de discussions, d’alegries, de vetllades viscudes intensament. Un any de tràfecs i de preocupacions continuades que finien aquell dissabte a la tarda quan pujàvem els graons de l’escaleta de l’avió que cobriria la primera etapa d’aquell viatge fantàstic.”
“ En aquests dies passats damunt el gel i la roca, els valors de les coses es capgiren, els detalls més insignificants de la vida diària prenen una importància cabdal, en canvi dels valors habituals, no en donaríem ni les gràcies. /…/ Potser és aquest canvi radical de valors, el que ens empeny a tornar, una vegada i una altra, cap a la Muntanya.”
“ En aquesta expedició hem recordat les nostres entitats, la nostra ciutat, la nostra Catalunya. La nostra bandera ha onejat de nou a dalt d’un dels cims més alts d’Amèrica. Aquella bandera us representava a tots vosaltres amics, companys, col·laboradors. Vosaltres també heu estat al cim del Huascaran amb nosaltres. Vosaltres heu fet que els noms de les nostres entitats, el de Granollers, el de la Garriga i el de Catalunya fossin un cop més símbol de vitalitat en aquelles llunyanes terres. Moltes gràcies.”
Per acabar volia comentar dos aspectes que ajuden a entendre millor la projecció. Perquè Operació i no Expedició ? Doncs perquè aquells anys s’associava més el nom d’expedició, a una cosa de més envergadura, equiparable a voler assolir un vuit mil, en canvi Operació era una cosa més lleugera i potser amb menys recursos.
Perquè no surt les fotos de les cordades que van assolir el cim ? Doncs perquè es considerava i encara ho considerem, potser avui no hi faríem tan èmfasis, que fer el cim es una tasca d’equip, i el mèrit és igual per tots els membres de l’expedició.
Res més , endavant amb la projecció, dura 55 minuts, i al final si teniu preguntes podem fer una mica de col·loqui. Moltes Gràcies.
Josep Castells Gironès, la Garriga 14 de febrer de 2020